Indignació feta poema

Quina merda d’Estat

Quina vergonya de societat

Ens porten endarrere

i ens tiren pel precipici

de la ignorància,

i amb una versió moderna

del panem et circenses

de l’Imperi romà

ens mantenen callats

i si algú es protesta

sempre està la policia

i a últimes l’exèrcit

per eliminar-lo del carrer

i silenciar a futurs protestants

els homes amb el futbol,

les dones amb la Esteban

i els adolescents amb les “estrelles”

efímeres, passatgeres

que només duren un parell d’anys

i així contínuament.

Ens oculten la realitat

en un món Disneyland

On tots són feliços

i mengen anissos

Així ens tenen submisos

Com porcs en una granja

amb l’única preocupació

d’estar satisfets.

Miro al voltant i vomito

ho trobo tot fastigós

deplorable i depriment

em venen ganes de plorar

o de tirar-me un tret

Et censuren mentalment

d’una forma massa subtil

perquè et donis comptes

del que t’estan fent

societat aquesta amb paraules

dos resumeixo: porcs satisfets

els antics grecs

ens dirien que som uns grans idiotes

esperit crític? Zero per cent.

I si el tens?

T’aïllen, et prenen per boig,

t’envien al manicomi, en el pitjor

cas et maten

no m’estranyaria que un futur

hi haguessin videocàmeres per tot arreu.

Ha arribat l’hora de fer la rebel•lió,

sortir tots al carrer,

intentar canviar el sistema;

no hi ha res a perdre

i molt a guanyar,

no ens hem de deixar humiliar

hem de dir PROU! Ara mateix.


Ragden