Homes-robot

Aquest poema parla
del lloc que més odio
però el què la burgesia
és el que més desitja

Un món ple de videocàmeres
vigilant per tot arreu.
El govern a les mans
de les grans corporacions,
i els ciutadans,
màquines sense pensaments
destinats a obeir al de dalt
sense drets, sense llibertats,
rentats de ment, adoctrinats
per a deixar-se vexar
controlats per càmeres i microxips
i sel·leccionats per ser submisos.
I si algú es rebel·la,
se’l carreguen sense miraments,
homes-robot al servei dels diners.

I desgraciadament, tot sembla indicar
que el nostre futur
serà una cosa com aquesta.
Ha arribat el moment
de parar-se a pensar,
replantejar la realitat
i lluitar fins al final.


Ragden