Despertem i lluitem

 Ha arribat el moment de despertar
del llarg letarg a que el govern ens ha sotmès
i reunir les forces necessàries per lluitar
contra els ajustos amb que el mercat ens escomet

Ens hem d'aixecar, ens hem de rebel·lar
com ara no fa tant els islandesos van fer
d'aquesta crisi els veritables culpables hem de buscar
i els trobarem al poder, embutxacan-se els diners

Publicitat, populisme i premsa rosa les seves armes són
Intel·ligència, orgull i progrés les nostres seran
quan tinguem la força de voluntat ells veuran
que si juguen amb nosaltres els trairà la pudor

Ens hem d'aixecar, ens hem de rebel·lar
Advertir-los que amb els nostres drets
si s'hi fiquen ho acabarant pagant
I perdran els seu lloc al poder.

Estem indignats, estem emprenyats
de que els seus pecats sempre ens facin pagar
Estem farts de callar, ja no aguantem més
Si lluitem no tenim que perdre més

Canvi

Poema fet a classe de català on es mostra la voluntat (i necessitat) de que el món canviï.

Canvi! Aquest món necessita un canvi
si volem sortir de la crisi
del sistema capitalista actual

Canvi! Per desgràcia la societat
és molt més immobilista i fixa
què l'Ésser de Parmènides

Canvi! Seguim intentan sortir
pels mateixos mètodes fallits
que ens han portat a la crisi

Canvi! Hem de variar ja!
Preocupar-nos més de l'home
i no tant del capital

Canvi! Banquers i especuladors
Han d'anar ja a la presó
per malversació de fons

Canvi! Ens hem de revolucionar
Ensorrar aquest maleït sistema
i erigir-ne un de millor.

Temps ombrívols

Aquest poema l'he escrit avui entre les classes de català i d'història (a català havia acabat un exercici i ja no tenia res més a fer i a història havia acabat ja l'examen (que per cert, era facilíssim xD) i em va donar per escriure. Espero que us agradi (a qui es passi, que són massa pocs (cerdos satisfechos)).

En aquest món que m'envolta
no veig cap raig de llum
que em salvi d'aquest temps ombrívol
que ens fa estrènyer el cinturó

Aquesta foscor m'aguaita
i quasi sóc son presoner.
Una aurèola de depressió
se'm fica a dins meu.

No albiro cap sortida
per aquesta situació
i treu'rem la vida
no és cap solució.

Què farem? No puc lluitar
si ningú no em vol ajudar
ni es vol lliurar de l'opressió
a la que el sistema ens té sotmesos

Uns fils invisibles mouen a les masses
i qui se'ls ha pogut tallar queda marginat
No som més que titelles en mans del capital
i així ja ens va bé, ja que no hem de fer esforç

Em sento isolat en la meva pròpia casa
als meus voltants tothom està alienat
molt poca gent té voluntat de tenir el control
i de no moure's segons el que diu el pastor


Què farem? No puc lluitar
si ningú no em vol ajudar
ni es vol lliurar de l'opressió
a la que el sistema ens té sotmesos

El méu punt de vista

Per fi torno a pujar un altre poema!!! Aquest el vaig escriure a 4t d'ESO, i el vaig recuperar durant una neteja de llibretes. Espero que us agradi.

Quant miro al carrer
només veig desolació.
Com quatre fills de puta
viuen de la població.

Veig nens i joves feliços  vivint
despreocupats, jugant alegrement.
No saben que quan siguin grans
els exigiran i explotaran intensament

Hem de lluitar,
Hem de ser forts,
Hem d’aguantar
Hem de ser valents
Hem de dir prou,
sortir del pou,
Defensar-nos
pels nostres drets.

Quan miro les notícies
veig milers de persones despatxades.
Apago la televisió enfadat.
Vaig al llit i al coixí li dono patades.

Com un graffiti diu.
Apago la tele i un llibre llegeixo.
I li dic a la Lluna
què per culpa del sistema pateixo.

Hem de lluitar,
Hem de ser forts,
Hem d’aguantar
Hem de ser valents
Hem de dir prou,
sortir del pou,
Defensar-nos
pels nostres drets.

Futbol i sexe, és l’important.
panem et circenses, ho era abans.
No els interessa res més al jovent.
I els polítics ens tenen a les seves mans.

Ens modifiquen la visió del món
Ens donen la culpa dels seus errors
Ens violen, ens colpegen, ens injurien
I només uns pocs es volen defensar

Hem de lluitar,
Hem de ser forts,
Hem d’aguantar
Hem de ser valents
Hem de dir prou,
sortir del pou,
Defensar-nos
pels nostres drets.

La meva indignació

Aquest poema va dedicat a tots els indignats, tant els que van anar a les acampades com els que no.

Ha arribat l’hora
d’indignar-se amb el govern,
de prendre les regnes
del teu propi destí,
de trencar les cadenes
que et limiten mentalment,
de proposar-nos un
gran objectiu!!!

Ha arribat el moment
de trencar les seves normes
sacsejar-nos el jou de la llei
que ens manté esclavitzats
sota el domini de la burgesia
que s’aprofita de nosaltres
(polítics, banquers i grans empresaris).

Però ha arribat l’hora
de fer la revolució,
combatre la hipocresia
dels de dalt i ensorrar el poder!!!

Ragden

Mis visiones

Veo este mundo,
lo encuentro desolado,
todo lo que me rodea
se encuentra ya alienado
por las armas de esta sociedad
que todo lo han distorsionado
que hacen felicidad
de la ignorancia
de lo que realmente pasa,
con el fútbol para los hombres,
la Belén Esteban para las mujeres
y las estrellas del momento
para la juventud
abducen todo signo de inteligencia
en este mundo,
lesionan nuestras mentes
de manera irreparable
y si no fuera suficiente,
la acaban de rematar,
con la actual cultura de consumo de drogas
que alteran el cerebro
y te dejan vulnerable para
luego convertirte en un robot humano
sin pensamientos de ningún tipo
que solo obedece las órdenes del gran magnate
que está arriba moviendo los hilos de esta maldita sociedad,
y a la gente ya le da igual,
pues no tienen el espíritu necesario para cambiar esto.
Maldita sea, ¿Tendrá esto arreglo?

Ragden

Per què?

Aquí un altre poema... perdoneu si tiro tants dards emmetzinats, però algú els ha de tirar.

Per què? Per què?

Amb l’excusa de la crisi
ens van traient els drets
que tants anys hem necessitat
per poder-los tenir.

Els de la més alta esfera
viuen a costa nostra
despilfarren en fer festa
i ens espolien el què és nostre
i no ens deixen res,
per tenir una vida digna
i sense patir pobresa
que diuen que els commociona
però se’n riuen i la promocionen
amb els seus gestos (gestos)
però una altra part del problema
és que nosaltres som submisos
i qui ens ha de defensar ens deixa
encara més indefensos
el futbol, i la Belén Esteban
ens omplen la ment,
de porqueria.
Ens inactiven i ens tornen grisos.
Observo el que passa amb impotència,
em trobo cada vegada molt més indignat!

Ragden