Aquest poema l'he escrit avui entre les classes de català i d'història (a català havia acabat un exercici i ja no tenia res més a fer i a història havia acabat ja l'examen (que per cert, era facilíssim xD) i em va donar per escriure. Espero que us agradi (a qui es passi, que són massa pocs (cerdos satisfechos)).
En aquest món que m'envolta
no veig cap raig de llum
que em salvi d'aquest temps ombrívol
que ens fa estrènyer el cinturó
Aquesta foscor m'aguaita
i quasi sóc son presoner.
Una aurèola de depressió
se'm fica a dins meu.
No albiro cap sortida
per aquesta situació
i treu'rem la vida
no és cap solució.
Què farem? No puc lluitar
si ningú no em vol ajudar
ni es vol lliurar de l'opressió
a la que el sistema ens té sotmesos
Uns fils invisibles mouen a les masses
i qui se'ls ha pogut tallar queda marginat
No som més que titelles en mans del capital
i així ja ens va bé, ja que no hem de fer esforç
Em sento isolat en la meva pròpia casa
als meus voltants tothom està alienat
molt poca gent té voluntat de tenir el control
i de no moure's segons el que diu el pastor
Què farem? No puc lluitar
si ningú no em vol ajudar
ni es vol lliurar de l'opressió
a la que el sistema ens té sotmesos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada